|
Aigua y Natura
“La Selva, la comarca de l'aigua” és una frase que resumeix
perfectament les característiques geogràfiques, socials i econòmiques
d'un territori que des dels inicis de la seva història ha estat marcat
per aquest element.
Actualment, l'aigua, que es manifesta en múltiples varietats
a la nostra comarca, continua essent ben present i esdevé la principal
font de riquesa econòmica, natural i cultural:
- L'aigua del mar, que és l'eix vertebrador del turisme de litoral,
que ha convertit la Costa Brava en una de les zones predilectes dels
visitants que vénen d'arreu del món.
- L'aigua dels rius, dels estanys i dels embassaments, que flueix a bastament
i rega de manera generosa un paisatge únic, verd, refrescant i
ple de vida.
- Les aigües termals, conegudes des dels temps dels romans, i que
actualment continuen oferint les seves virtuts curatives gràcies
als balnearis oberts en diferents pobles.
Per això no és gratuït parlar de la Selva com la comarca
de l'aigua; és la constatació d'un fet real que defineix
de manera ben precisa allò que és i allò que es
pot trobar quan visites la comarca.
Fonts
Són molt nombroses a la comarca. Al municipi de Sant Hilari Sacalm
es diu que n'hi ha més de cent. En proposem unes quantes per visitar:
- FONT PICANT (Amer).
A la sortida d'Amer en direcció a Olot. Aigües picants.
Enjardinada.
- FONT DEL CANYO (Anglès).
Lloc de trobada ciutadana.
- FONT DE LA CORBADORA (Arbúcies).
A la sortida d'Arbúcies en direcció a Viladrau.
- FONTS DE BOMBA (Arbúcies).
Distribuïdes pels carrers d'Arbúcies. Són exemples
molt ben conservats de les fonts tradicionals.
- FONT DE LA VACA (Caldes de Malavella). Enjardinada.
- FONT PICANT (Sant Hilari Sacalm).
Situada al km 4 de la carretera d'Osor. Aigües bicarbonatades
i ferruginoses. Molt visitada i ben conservada. Amb fonts d’aigües
mineromedicinals
- FONT VELLA (Sant Hilari Sacalm).
Als afores de Sant Hilari, al costat de la planta d'embotellament d'Aigua
Font Vella.
- FONT DE SANT SALVADOR (Santa Coloma de Farners). Al Parc de Sant
Salvador, als afores de Santa Coloma.
Aigües termals
Les aigües termals de la comarca ja van atreure els romans, que
s'hi instal•laren per aprofitar-ne les propietats curatives. Moltes
deus estan situades a la zona de Caldes de Malavella i Santa Coloma de
Farners. La majoria es troba actualment dins dels balnearis.
- FONT DE LA MINA O DEL RAIG D'EN MEL (Caldes de
Malavella). És
al carrer de Rere Muralla. Té zona enjardinada i safareig.
Nodreix al Balneari Prats i entra en composició de l'Aigua de
Malavella.
- SANT NARCÍS (Caldes de Malavella)
Al xamfrà del carrer de les Termes romanes i el carrer de Ball-llobera.
S'hi produeix l'Aigua Imperial.
- FONT DELS BULLIDORS (Caldes de Malavella)
Carrer de Ball-llobera. És la més tradicional del poble,
i és utilitzada per a l'elaboració de l'Aigua Imperial
i Sant Narcís.
- FONTS DEL VICHY CATALÁN (Caldes de Malavella)
Al balneari Vichy Catalán.
- TERMES ORION (Santa Coloma de Farners)
Pantans
- PANTÀ DE SUSQUEDA
- EL PASTERAL
Espais forestals
- MASSÍS DEL MONTSENY - PARC
NATURAL DEL MONTSENY
És un massís situat a les serralades litorals catalanes, de composició bàsicament
silícica. Ateny alçades de fins a 1.700 metres. És de gran
interès per l'extrema gradació paisatgística, biològica
i climàtica. A les zones baixes hi ha alzinars i suredes mediterrànies,
a cotes superiors dominen els boscos caducifolis, com fagedes i rouredes, i als
nivells més alts s'hi troba avetosa i matollar.
- COLLSACABRA
Conjunt de gran bellesa paisatgística, on destaquen les cingleres
del Far. Per la seva situació a la Catalunya humida presenta
vegetació de caràcter atlàntic.
- MASSÍS DE LES GUILLERIES
Se situa a l'extrem més septentrional de la serralada pre-litoral
catalana, en contacte amb el Collsacabra, al sistema Transversal. És
una formació granítica, molt antiga. Té notable
diversitat d'ambients pel fet d'estar entre la zona humida i la mediterrània.
Hi abunden els boscos mediterranis perennifolis alzinars i suredes
i a les obagues són freqüents els caducifolis: castanyers,
fagedes, rouredes ...
- MASSÍS DE CADIRETES
Massís granític situat entre la plana selvatana i el
mar. Destaca per la seva singularitat geològica i paisatgística.
Té notable presència d'elements extramediterranis, eurosiberians
i atlàntics i espècies de flora endèmica.
Petits Turons
- TURONS DE MAÇANET
Petits turons granítics molt interessants per la gran diversitat
de vegetació, tant mediterrània com centreeuropea, a
la zona obaga.
Zona volcànica
- CROSA DE SANT DALMAI
Petit conjunt volcànic d'extrema singularitat, amb un cràter
d'explosió que és un dels millors exponents del vulcanisme
quaternari a les terres catalanes.
Zones Humides i rieres
(espais
naturals que destaquen per estar íntimament lligats a l’aigua)
- ESTANYS DE SILS
Espai humit format per un petit sistema lacustre, vestigi de l'antiga
plana humida selvatana. El seu valor paisatgístic s'acreix
gràcies a les comunitats vegetals aquàtiques i higròfiles,
amb bosquines mixtes de riberals, canyissars, herbassars, etc. Entre
la fauna pròpia de zona humida es troben rèptils i
amfibis.
-RIERA D’OSOR
Neix a la part alta de les Guilleries i es tributària del Ter.
Históricament s’han produït aprofitaments industrials
i balnearis.
- RIERA D'ARBÚCIES
D'elevat interès per la vegetació riberenca i la presència
de llúdrigues. És zona PEIN i declarada reserva natural.
- RIERA DE SANTA COLOMA
Destacable vegetació de ribera, composta de vernedes, omedes,
salzedes i diverses comunitats de plantes herbàcies i higròfiles.
Jardins
- JARDÍ BOTÀNIC MAR
I MURTRA (Blanes)
Té més de 3.000 espècies de plantes d'arreu del
món, distribuïdes en tres jardins: tropical, temperat i
mediterrani.
- JARDÍ PINYA DE ROSA (Blanes)
Dedicat a l'aclimatació de plantes tropicals, amb més
de 7.000 espècies.
- JARDINS DE SANTA CLOTILDE (Lloret)
Els jardins són municipals. D’estil renaixentista italià.
Van ser dissenyats per Nicolau Mª Rubió i Tudurí,
i són una veritable mostra del que va informar el moviment noucentista
a Catalunya.
-FONT DEL PARC - Sant Hilari Sacalm
Parcs
- PARC RIERA D'ARBÚCIES
- PARC DE SANT SALVADOR (Santa Coloma de Farners)
Monestirs
- MONESTIR DE SANTA MARIA D'AMER (Amer)
Les dependéncies monacals, l’església i el claustre
van ser abatuts pels terratrèmols de 1427 i 1428. L'església
actual ha sofert moltes transformacions.
- MONESTIR DE SANT PERE CERCADA (Sta C. de Farners)
Va ser canongia agustiniana al segle XIII, i és una molt bona
mostra de romànic tardà, amb planta de creu llatina,
cimbori i tres absis oberts al creuer.
- MONESTIR DE SANT SALVADOR (Breda)
Antic monestir benedictí (s. XI-XII). Conserva un magnífic
campanar de 32 metres d'alçada i cinc pisos d'ornamentació llombarda,
i part del claustre romànic, de columnes bessones.
Castells
-CASTELL DE MONTSORIU (Arbúcies)
Un dels castells més grans de Catalunya. Situat sobre un punt
culminant, domina gran part de la comarca. Conjunt format per tres
recintes fortificats i grans murs dels segles XII al XIV. Al centre
del castell,
sobre un penyal, s'aixeca la torre mestra.
- CASTELL DE FARNERS (Santa Coloma de Farners)
Del segle XII, amb murs sòlids i magnífica torre cilíndrica
que el presideix.
- CASTELL DE SANT JOAN (Blanes)
Castell termenat dels segles XII-XIV, situat en un turó que
domina la vila. Actualment consta d'una torre rodona molt restaurada
i restes
de murs.
- CASTELL DE BRUNYOLA (Brunyola)
Edifici rectangular amb tres torres cilíndriques als extrems,
una de les quals és aprofitada com a campanar.
- CASTELL D'HOSTALRIC (Hostalric)
Castell medieval del segle XI, de gran importància estratègica.
Fou propietat dels vescomtes de Cabrera, i va ser reconstruït
a partir de 1716 pel general Verboom.
- CASTELL DE VILOBÍ
Data del s. XII. Modifacat al s. XIX. Planta quadrada amb torres als
angles. Trobem restes d’una porta llevadissa que dóna
accés al pati.
Arqueologia
- BANYS O TERMES ROMANES DE CALDES (s. I-IV)
Conjunt termal edificat pels romans al puig de les Ànimes i al
puig de Sant Grau. S'hi accedeix pel carrer de Sant Grau, a Caldes de
Malavella. Se'n conserva la piscina central i el passadís que
l'envoltava i que donava accés a altres dependències.
-
VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS DE TOSSA (s. II-IV)
Situada al davant de l’antic Hospital de Sant Miquel. Actualment
està en restauració. (Es probable que s’obri al públic
durant el 2003).
- PUIG DE CASTELLET (III aC) Recinte fortificat d’època
Ibèrica.
Esglèsies, Ermites i Santuaris
- Capella de la Pietat (Arbúcies)
- Ermita de Sant Llop (Sant Dalmai)
- Ermita de les Fonts (Salitja)
- Ermita de Santa Margarida (Vilobí d’Onyar)
- Església de Sant Viçens (Tossa)
- Església de St. Quirze i Sta. Julita (Arbúcies)
- Esglèsia de Sant Pere Desplà (Arbúcies)
- Esglèsia de Santa Maria (Blanes)
- Esglèsia de Sant Esteve (Caldes de Malavella)
- Esglèsia parroquial de Sant Esteve (s. XVIII) (Vilobí d’Onyar)
- Esglèsia Romànica de Sant Cristòfol de Cerdans.
(s. XI-XIII) (Arbúcies)
- Esglèsia de Santa Maria de Liors (Arbúcies)
- Parroquia de Santa Creu d'Horta (Osor)
- Parroquia de Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
- Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda
(Santa Coloma de Farners)
- Santuari de la Mare de Déu del Vilar (Blanes).
- Santuari de Santa Cristina (Lloret)
- Santuari de la Mare de Déu del Coll (Osor)
- Santuari d'Argimon (Riudarenes)
- Santuari del Far (Susqueda)
- Santuari de Sant Grau (Tossa)
- Ermita de Sant Andreu de Castanyet
(Santa Coloma de Farners)
- Ermita Verge del Pedró (Sant Hilari Sacalm)
- Mare de Déu de Vallclara (Sant Hilari Sacalm)
- Sant Andreu de Bancells (Sant Hilari Sacalm)
- Santa Maria de Montsolí (Sant Hilari Sacalm)
- Església Parroquial de St. Dalmau (Sant Dalmai)
- Església Parroquial de Sta. Maria (Salitja)
- Ermita de Sta. Bárbara (Anglès)
- Ermita de Sant Benet (Tossa)
- Ermita Nen Jesús de Praga (Sant Hilari
Sacalm)
- Ermita de Farners (Santa Coloma de Farners)
- Ermita de Sant Miquel de Cladells
(Santa Coloma de Farners)
- Ermita i Mas del Sobirà (Osor)
Altres elements arquitectònics
- PLAÇA PORTICADA D'AMER
Plaça molt gran, d'harmoniosa arcuació tot al voltant.
- FONT GÒTICA (Blanes)
Al carrer Ample. És del segle XV, i té planta hexagonal.
- PONT ROMÀNIC DE SANT JULIÀ DE LLOR
I BONMATÍ
Pont romànic que travessa l'antic pas del riu Ter.
- PONT GÒTIC D'OSOR
Pont d'un sol arc sobre la riera.
- PLAÇA PORTICADA D'ARBÚCIES
Hi destaca l'arbre monumental situat al bell mig, plantat durant la
Primera República, l'any 1873.
- EDIFICIS MODERNISTES
Masia Casa Xifra (Santa Coloma de Farners)
Balneari Vichy Catalán (Caldes de Malavella)
Balneari Prats (Caldes de Malavella)
Balneari Termes Orion (Santa Coloma de Farners)
Casa Rosa (Caldes de Malavella)
Can Vicenç Bosc (Arbúcies)
La Casa de Sans (Tossa), Actualment Hotel Diana.
La Granja Royal (Arbúcies)
Casa de Can Cendra (Anglès)
- CEMENTIRI DE LLORET
Tombes d'estil modernista de l'escola de Gaudí, amb obres de
Josep Puig i Cadafalch.
La comarca ofereix la possibilitat de gaudir de molts plats saborosos.
La Selva, per la seva diversitat climàtica i àmbits diferenciats
(costa, plana i muntanya), dóna opció a escollir entre
ingredients i elaboracions culinàries ben diverses.
Les muntanyes i planes ofereixen, a la tardor, els seus exquisits bolets,
castanyes i peces de cacera. Els embotits selvatans són coneguts
arreu. La gent de la plana és
aficionada als llegums en general i als fesols menuts en particular, els
salsafins i els cargols.
Gastronomia
A la costa, la qualitat i varietat del peix i el marisc es concreta
en una cuina popular d'arrossos, estofats i suquets.
Els selvatans comparteixen el gust pels plats cuinats amb mescles aparentment
contradictòries: ànec amb salsifins, peus de porc amb cargols
i cabra de mar, llagosta amb pollastre, xai amb peres, arròs amb
sardines o anxoves, cimitomba de Tossa, costelló amb castanyes,
perdiu amb farcellets de col, colomí amb “bufes” de
bacallà... Tot això, els selvatans tendeixen a regar-ho
amb cava, que no endebades hi ha les caves Montferrant a Blanes.
El visitant notarà aviat la finura dels dolços i les galetes
selvatans, dels quals hi ha especialitats en una bona quantitat de pobles
i viles: teules de Santa Coloma, tosquigets de Vilobí, jaumets
de Sant Hilari, capricis d'Amer o el pa de pessic d'Arbúcies.
Museus de la Comarca
- MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY, LA GABELLA (Arbúcies)
Facilita el coneixement del Montseny i d'un sector de les Guilleries,
a partir de quatre àmbits: medi físic, ocupació humana,
societat tradicional i industrialització. Organitza itineraris.
Audiovisual: “Llegendes del Montseny”. (C/ Major, 6 / Tel.
972 86 09 08).
- COL·LECCIÓ D'AUTOMÒBILS SALVADOR
CLARET (Sils) Col·lecció de cotxes des de 1883 fins a
1973. S'hi poden veure també objectes relacionats amb l'automoció.
(Nacional II, km. 698 / Tel. 972 85 30 36).
- MUSEU MUNICIPAL DE TOSSA. Notable edifici gòtic.
Guarda peces arqueològiques procedents de la Vil·la Romana
dels Ametllers. El més important del Museu es la col·lecció d’art
modern d’entre guerres, anys 1932-33 fins al 1936. Forma part
d’aquesta
col·lecció una interessant obra de Marc Chagall, anomenada
El violinista Celest. (C/ Roig Soler, 1 / Tel. 972 34 07 09).
- MUSEU MUNICIPAL JOSEP ARAGAY (Breda) Obra i aspectes
biogràfics
del pintor Josep Aragay, que visqué molts anys a Breda. (C/
Nou, 2 / Tel. 972 87 02 20).
- MUSEU GUILLERIES (Sant Hilari Sacalm) Museu del
Territori que dóna
a conèixer el Patrimoni del Massís de les Guilleries
en els vessants el Medi Natural i de l’home relacionat amb aquest
medi. Activitats per a grups i escoles. Audiovisual Imatges de les
Guilleries, Rutes, exposicions temporals (Pl. Dr. Robert, s/n / Tel.
972 86 94 47).
- MUSEU TRIAS DE LES GALETES (Santa Coloma de Farners)
Eines, màquines
i instal·lacions per elaborar galetes. (Ctra. de Sils, 36 /
Tel. 972 84 12 13).
- MUSEU CENTRE CULTURAL VERDAGUER (Lloret)
Edifici singular interessant com a mostra de casa d'indians. Conserva
el mobiliari. Exposició de maquetisme naval. Còmics
i dibuixos del pintor Joan Llaberia. (Pg. Verdaguer, s/n / Tel. 972
37
09 10).
- MUSEU ETNOLÒGIC LLUÍS SIDERA (Amer)
Col·lecció d'eines
del camp. (Pl. Ntra. Sra. Pietat, 1 / Tel. 972 43 10 76).
|
